diumenge, 23 de març del 2014

Herbívors en la Prevenció d'Incendis

He pogut trobar una copia del vídeo que varem preparar amb el Ramader Josep Gaspà per il·lustrar el que es podia assolir amb herbívors. Malauradament la copia original, en Català, no s'ha trobat. Si en canvi la Castellana, per la qual cosa us demano perdó, ja d'entrada.

Aquest experiment-gestió del territori es va fer a Vilavenut, al Pla de l'Estany. Penseu que podeu demanar subtítols!.

Els herbívors podrien pasturar de forma rotacional indrets estratègics en la defensa del conjunt. També a d'altres zones per anar dibuixant un mosaic d'usos que dificulti la propagació descontrolada del foc sobre zones extenses del territori.

Deixo que el vídeo faci la resta del treball, que representa el treball de camp de la dècada de 1990 's. Fins aviat.

dilluns, 17 de març del 2014

Talpons: una Invasió


Hi ha una forta invasió de talpons darrerament. I no son pas talps, ja que a Catalunya no n'hi han. Els talpons semblen ratolins, i viuen en extensos nius sota terra, amb galeries i cambres de nidificació. Són herbívors, a diferencia dels talps que son insectívors, i mengen tant arrels com fulles de les plantes.

Microtus duodecimcostatus. Jordi Baucells a Biodiversitat.com. Una de les espècies de talpons més comuna a Catalunya.

Últimament estan proliferant en gran abundància, degut a que els seus principals predadors estan en franca decadència. Entre ells cal destacar les Òlibes i els Mussols Comuns, que s'engloben en el grup de mussols o rapinyaires nocturns.

Tant els primers com els segons, estan molt lligats a la activitat humana i solen nidificar en racons de les velles masies o pallisses. El problema és que molts masos s'han reformat tancant ne totes les obertures, eliminant punts de  repòs i sobre tot per l'ús massiu de pesticides. Intoxiquem el medi natural i les espècies que l' habiten, i es desequilibra, deixa de respondre naturalment per tornar al seu punt d'equilibri natural. I aleshores pretenen actuar per parar allò inevitable. Això és ineficient i especialment car.

Mussol Comú. Athene noctua. Grup de Naturalistes d'Osona.

Òliba. Tyto Alba. Toni Melià en Fotonatura.org
A Castella , on l'espècie dominant són els talps, també estan tenint un problema d'explosió demogràfica, i el ministeri ha decidit actuar, escampant insecticida a dojo i per mitjans aeris per tot arreu!!??. Aquesta és sens dubte la pitjor decisió que es pot prendre i fa dubtar sincerament de la capacitat i preparació dels "tècnics" de la zona!!!!. És un autèntic disbarat, i una vergonya més que demostra una vegada i una altre que amb la gent de Castella com a dirigents no podem continuar.

Caixa niu per a Òliba, de miloca.org. http://miloca.org/?page_id=638
Proposem la recuperació de les rapaus nocturnes per re equlibrar els talpons amb el seu medi. Que millor doncs que instalar ne una per a cada masia?

http://elblauet.blogspot.com.es/search/label/Taller%20de%20caixes%20niu
Allí trobareu dferentes versions segons les espècies, amb mides. En aquest cas és el de Mussol Comú.

Ideal seria penjar ne una de cada de les dues presentades, en cada habitatge rural, sobre tot en cada masia.

diumenge, 16 de març del 2014

Hotel per a Insectes

Per que un hotel per a insectes? per afavorir los, per oferir habitat per al seu desenvolupament. Son clau en l'ecosistema, i la seva defensa és una mostra de maduresa "ecològica". No és pas cap invent meu, i us presento una serie d'exemples extrets de google: insect hotels.

http://permaculturenews.org/2013/10/08/building-insect-hotel/  de Bor Borren fet per estudiants a Austràlia

Durant l'hivern faran la funció de protecció del fred, serviran per hivernar. Durant l'estiu serviran per fer hi nius i per la reproducció. D'aquesta manera podem tenir los mes a prop, de residents. Ara és fonamental no emprar insecticides, ni fungicides per la propietat. En principi les abelles autòctones, i els borinots seran uns dels usuaris mes habituals. I més desitjats, sobre tot per la gran funció que fan en la polinització de les flors, sense elles no hi hauria molta de la fruita que coneixem i passariem molta gana. De tots és sabut que les abelles de fer mel s'encarreguen de  fer bona part de la feina, encara que hi han moltes especies autòctones d'abelles que també la poden efr. I avui en dia en molts llocs les abelles de fer mel estan en decadència, ja que s' en moren moltíssimes, entre altres coses per tants insecticides i productes químics. Les abelles o vespes autòctones no sempre viuen en comunitat, n'hi ha que ho fan en solitari. A més les abelles no gregàries sovint posen els ous en larves de insectes "perjudicials" de manera que aquestes acaben morint i per tant també tenen un efecte contra moltes de les erugues que causen perjudicis en l'agricultura.



http://gardeningmags.net-genie.co.uk/this-week/latestnews/537603/luxury_insect_hotel_wins_top_design_award.html
de German Women in Property, a Anglaterra en paln de xalet suis.

De Stephan Laport  a  http://www.stephan-laport.de

De tot que ben aviat posarem el primer hotel d'abelles i insectes al Mas Maiensa, i ja hem començat a recollr els materials que volem emprar: canyes de diferents mides, tronquets, algun tronc gruixut amb forats de diferents mides barrinats, fang, alguna teula i algun maó calat i alguna totxana, etc.


dimecres, 5 de març del 2014

Aliments Transgènics en les nostres vides

Ja fa temps que em ronda per el cap fer quelcom sobre els transgènics, i per fi m'he decidit. No pot ser que en sapiguem tant poc d' allò que menjant ens introduïm al nostre cos. A més em considero lliure i per tant puc expressar les meves opinions.

Per començar dir que els transgènics o organismes modificats genèticament (OMG) son una de les aplicacions del descobriment de la enginyeria genètica feta al 1973 per Stanley Cohen i Herbert Boyer: la clonacio del ADN.  Permet que es puguin trasplantar gens entre especies diferents. Aquest descobriment va ser premiat amb el Lemelsom-MIT Prize del 1996. Penso que és rellevant, en el sentit que demostra que el coneixement i l'enteniment que tenim del nostre entorn és cada cop major i les possibles aplicacions sobretot en medicina son molt prometedores. Per exemple la insulina que abans s'extreia d'animals  com vaques i porcs, ara es sintetitza amb un bacteri E. Coli a qui li han inserit el gen productor d'insulina dels humans. O be per sintetitzar la somatotropina que és la hormona del creixement, que en alguns casos es  segregada de forma insuficient  i que abans s'extreia de cadàvers, fet que provocava en molts casos el desenvolupament de la enfermetat de Creutzfeldt-Jacob. També s'usa per l'hemofília o incapacitat de coagular de la sang, per crear la vacuna per l'hepatitis B o per diagnosticar la sida, per exemple. S'han creat plantes transgèniques com ara una rosa blava i en agricultura els organismes modificats genèticament (OMG) incorporen resistències a plagues, a herbicides o canvien la seva composició química. També s'ha aconseguit un mosquit modificat que no es reprodueix efectivament, com a modo de lluita contra el dengue i contra la malària uns mosquits que no la poden transmetre.  La llista continua amb microbis, bacteris, mosques, etc.

Una tècnica tant potent és sens dubte temptadora, sobre tot per un ser viu tant egocèntric com l'humà. Ara, tocar la genètica de forma tant radical, és com tocar el moll del os. Com tocar els fonaments sobre els que l'equilibri ecològic s'ha forjat al llarg de milenis, per cert no sense daltabaixos que han vingut de forma gradual. Pas a pas i que en molts casos han resultat contraproduents i  ni tan sols s'han pogut perpetrar en el temps. Donar una "eina" tant potent a un ser de moment tant materialista i egocèntric és un autèntic perill i  una irresponsabilitat. De segur que s'equivocaran i en especial amb els organismes "nous" els resultats per al fràgil equilibri ecològic pot ser catastròfic. Voldran fer passos de gegants, que resultaran en gegants errors.

Avui ens ha d'ocupar el tema OMG's  agricoles i de OMG's  per al consum. Per començar dir que hi han ferms defensors de totes dues posicions, i que la favorable compta amb un molt important recolzament econòmic que permet com a mínim "subvencionar" universitats , científics, polítics, etc per tal que es defensin els seus estatuts. A qui pot beneficiar?, a les grans corporacions com són Monsanto, Syngenta, Bayer, ...  . Aquesta gent sempre pensen en guanyar molts diners i no seria gens estrany que per al seu benefici afavorissin les seves tesis mentre que les tesis més conservadores fossin rebutjades. Aquestes grans corporacions tenen defectes i un de molt clar és:  tractar la humanitat com de simples animals de granja sense dret a cap dignitat. Vull dir animals estabulats!! a qui extreure tot el seu suc!?!. Tots sabem com les grans companyies decideixen que per exemple l'energia els hi hem de comprar a ells, no volen que siguem independents. Sempre solen parlar de resoldre la gana al món, però cada cop hi ha més gent mal nodrida. En el sector es parla de la agricultura de les grans corporacions, que inclou a John Deere, Repsol, i totes les grans companyies de llavors, pesticides, que endeuten als pagesos del primer mon mentre exploten fins al llindar de la pobresa total al tercer món. Moltes i moltes injusticies. Penseu que per exemple Monsanto era una de les responsables del agent taronja (un potent herbicida) emprat durant la guerra del Vietnam i que ha causat que quasi 1 millió de nens naixessin seriament deformats, o el accident de Bhopal causat per Union Carbide India Limited, una planta de pesticides, amb 500000 afectats. I no us penseu pas que es penedeixin de res. I aquesta gent són creibles?? tenen bones intecions?? No pas.

Jo avui només us vull fer dubtar dels transgènics, vull que entengueu que no ens convenen. I en aquesta linea si considereu els aliments, crec que tots els que som majors de 40 anys podem recordar la "qualitat de vida" que teniem quan encara hi havien pescadors als ports i pageses als mercats. Aquells tomàquets d' abans!! o aquell peix fresc, ailas. Ara un tomàquet rebota com una pilota i no pot sucar pa, pa que per cert ja no es pa, és serradura fornejada!! Abans no teniem pesticides, el mar era poc contaminat i no estava tant explotat. El peix no es pescava amb radar!! . Em nego a acceptar que el futur de l'agricultura sigui ser una vulgar (perdoneu ) fabrica. Animals infeliços, sols contaminats, un mar plè de plàstics, ...  . Es possible que vulguem un futur que continui aquesta progressió, es que no ens aixecarem en rebel.lia?? .

Estem parlant de reduir la nostra petjada ecològica, reduir les nostres pretensions, de ser menys pretenciosos  i de recordar que tenim l'obligació de protegir i cuidar TOTES les espècies presents a la terra. Les coses boniques sempre han sigut petites. Igual que els projectes.

Avui en dia a la EU els transgènics permesos per al consum humà o per a pinsos són el blat de moro, la soja, la colza, el coto (del que s'en fa una mica d'0li) i la remolacha per fer sucre. Han d'estar etiquetats com a OMG en tots els casos excepte en la carn, els ous  i la llet. Tampoc cal etiquetar si son presents en menys d'un 0.9 % . Es treballa amb moltes altres espècies com patates i tomàquets. Els CONREUS legalitzats a EU són molt escassos, sobretot un blat de moro Bt de monsanto  Mon810  que fabrica insecticida i que mata als insectes que s'el menjen. A part es va legalitzar una varietat de patata que posteriorment un tribunal va bloquejar. Pel que fa a paisos concrets de la  EU n'hi ha molts que no permeten el conreu i la gran excepció Europea és precisament Espanya on el blat de moro mon 810 impera. Ves per on, que teniem que destacar per alguna cosa. Els suecs també son una excepció, en sentit contrari, ja que no es permesa ni el conreu ni la comercialització. I crec que podem dir que tots dos paisos destaquen l'un per capdevanter, l'altre per cuer!!.

Sembla que no poder conreuar i si poder comercialitzar sigui contradictori. No del tot, i es basa en que figura que no son dolents per la salut i si que ho son per al ecosistema. A més hi ha el factor de si son beneficiciosos per als agricultors, i tot i que les companyies productores diuen que si, la realitat es que no. Valorem la dependència que generen (no esta permès guardar les llavors, s'han de comprar cada any) i la tendència és a que tota la oferta sigui a base de transgènics ja que no es fa recerca sobre noves varietats tradicionals. També que el suposat estalvi en herbicides i/o insecticides inicial es gira fins a ser tot el contrari. Es desenvolupen resistències que obliguen a replicar els tractaments amb dosis cada cop més grans fins que les plagues es tornen resistents. Per exemple als Estats Units, la mitat dels productors tant de soja com de blat de moro transgènics resistents al herbicida glifosat declaren tenir herbes que li son resistents, en tenen els camps invaits  i no es podrà a continuar el conreu!!. Les companyies diuen que estan treballant en altres modificacions transgèniques, per paliar les resistències aparegudes. Ara volen incorporar resistència a herbicides "primitius" com el 2,4D que es va deixar d'utilitzar per la seva  toxicitat !!!. Anar embolicant la troca!. I cada cop es recomanen més aplicacions i a major dosis, coctels de productes, etc.

Te altres inconvenients, com el de que no poden conviure amb conreus ecològics, ja que contaminen tot el que els rodeja. No es admisible que aquests conreus puguin transferir informació genètica creada per l'home en un laboratori cap al medi natural. Seria molt pitjor que una espècie forana introduida. Tingueu en compte que a més de poder interaccionar amb plantes de la mateixa espècie (entre varietats), els  bacteris o virus per exemple poden transmetre material genètic entre diferents espècies. Ens podria passar  també que al ingerir una planta amb el gen Bt, que produeix toxines amb poder insecticida, aquest fos incorporat per els bacteris que habiten al nostre sistema intestinal, i en conseqüència podrien alliberar insecticida continuadament  intoxicant nos interna i eternament. I el blat de moro Bt, es va legalitzar per que es deia que no podria ser incorporat al cos humà, per que seria destruit per el nostre estomac. Un estudi fet per l'hospital universitari de Sherbrooke al Canada, ha trobat que la sang de 93 % de dones embarassades en tenia, i també que el 80% del cordons humbilicals, per tant ja sabem que el cos humà incorpora aquest insecticida. I es que el blat de moro i la soja estan en moltissims dels aliments, fins i tot per a nadons. I la carn engreixada amb pinsos de blat de moro i soja OMG o la llet, són generalitzades igualment.   I es podrien donar moltes altres interaccions.

Els efectes sobre la salut humana, que s'han estudiat amb ratolins, normalment han durat períodes massa curts, de 2 o 3 mesos. En els estudis de més llarga durada (1 o 2 anys), els efectes són molt dolents. Problemes de càncer i disfuncions hormonals generalitzats i devastadors. Causades tant per el transgènic resistent al herbicida o als insectes,com per l'herbicida glifosat que s'aplica a posteriori. Tots dos causen pertorbacions tant junts com separats. El glifosat s'ha trobat en el terra i en el aigua del subsol a Catalunya, i son toxics per als humans que expressen alteracions com per exemple que es dispata el sistema inmunitari que detecta una intoxicació.


El futur no és dels OMG per l'agricultura, ni per al medi natural. Es de la conservació del sol amb el no molturar la terra, amb la potenciació de la matèria orgànica del sol i la desintoxicació de pesticides en general. També de  l'emancipació dels homes.  Dels animals criats en pastura que mengen i viuen amb els recursos que la natura els va atorgar.  Del conreu ecològic,  encara que sembli impossible. I una alliberació de la  cultura de l' avar.  Veieu una entrada anterior,  com combatre la desertització per parlar de CO2, de solucions i de grans idees.



dilluns, 3 de març del 2014

Penso que vaig fer un mal pas

Didn't Cha Know de Erikah Badu

Aquest video el vull penjar per dues raons: per que l'he escoltat mentre preparava una entrada sobre els transgènics (que no tinc a punt encara), i per que ilustra el que ens podem trobar.

Diu que no sap ben be cap on tirar, que pensa que a fet un gir equivocat en el passat, i el medi que es troba podria ser el que ens trobarem nosaltres si no reaccionem a temps. Encara som a temps de salvar el mon, segueix dient, varem neixer per fer errors, pero cal apendre i rectificar .......!!!! Bon ritme i bona musica. Calen auriculars!.